Buenos Aires, 1940. Un grup d exiliats jueus es troben en un cafè. Els amoïna el que passa a Europa.
A partir de les notícies dels diaris és difícil treure n l entrellat i les cartes que els arriben de la família a
Varsòvia cada vegada són més inquietants.
Una novel·la autobiogràfica en què Santiago Amigorena reconstrueix la història de l exili del seu avi jueu i
recrea la impotència i el sentiment de culpabilitat que el van tenallar en saber com la shoah havia colpejat
la seva família. Una novel·la, doncs, sobre el confinament progressiu d un home en l horror, sobre com es
conformen els silencis en una família i sobre la condició de l exiliat, abocat a viure en un gueto interior.